El celler construït el 1914, a l’empara de la Mancomunitat de Catalunya, obra de l’il•lustre arquitecte Pere Domènech i Roure, es fruit de l’esforç solidari de la pagesia local per aixecar una edificació racional, de gran valor arquitectònic, pionera en quant a l’incorporació a la indústria agrària de condicions tècniques, constructives i enològiques.

Consta de una gran sala de tines i cups amb una cabuda total de 18.000 hl. Amb una amplia sala de màquines a la part posterior amb el moll de recepció i dispositius per l’entrada i premsat de la verema.

Batejat per Angel Guimerà com una de les “Catedrals del vi”, degut a la seva magnificència i a la seva distribució en planta, amb un cos central mès alt i unes ales mès baixes a l’estil de les antigues basíliques romanes, amb el dipòsit d’aigua a pressió a mode de campanar, separades per files de columnes que li donen una agradable sensació d’amplitud i lluminositat.

Edificació exteriorment discreta, construïda en pedra a la base o socol, parets d’estuc, amb decoració de maons en finestres i cornises, tendeix a la sobrietat comparat a façanes d’edificacions coetànies però es en el seu interior, que mante en perfecte estat els elements originals, on s’aprecia tot el seu esplendor.